CATALÁ - CASTELLANO. Com més es va sabent sobre l'atemptat i l'actuació de cada un dels responsables en poder haver fet calcom per evitar-ho, .... Més fàstic em donen algunes institucions. Si abans tenia els meus dubtes, avui les he aclarit. És trist saber-se integrat en un sistema polític corrupte i sense intenció de protegir-nos. Em fa fàstic el govern espanyol i tots els parlamentaris que li donen suport i pacten amb ell. Em fan fàstic els governants autonòmics catalans que amb el victimisme tapen les seves trampes i corrupteles. Em sembla fastigós que tots i totes vulguin penjar-se la medalleta quan els que pateixen les conseqüències, per que han mort o per que viuen o visitan a Barcelona, ​​són les persones realment afectades a les quals cal vetllar, cuidar i protegir. Ningú parla dels morts, dels ajuts a les seves famílies, dels ferits i les seves seqüeles, de solucions per evitar atentats.Tot son guerras de senyeres i crespons negres, baralles de qui es reparteix la pasta i com, dels modelets d'alta costura de rigorós dol , per sortir a la foto. Aneu-vos tots i totes a la merda !!, i sobretot amb aquells que li doneu a la llengua sense saber tota la veritat, donant suport i credit a periodístiques de groc i passat de moda color. A moltxs de vosaltes us vindria bé viure una experiència com aquesta de prop per despertar i donar-vos una miqueta de llum. No sóc Monàrquic, no sóc de Podemos,ni CUP, .... no sóc Nacionalista, no sóc ni Catòlic ni Musulmà, sóc antireligiós. Sóc nascut a Barcelona, ​​el meu credo són els Drets Humans, odio la falsedat, sóc homosexual i em fan fàstic, molt fàstic, les persones racistes. Crec una mica encara en la humanitat, encara que cada cop menys. A més des de fa un any sóc part del col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda. Bon dia a tots i totes i a qui no els agradi, amb esborrarse de la llista és suficient. D'alguns ja m'encarrego jo. Bocamolls, oportunistes sense argument, predicadors en nom d'un déu, tots a prendre vents. CASTELLANO Cuanto más se va sabiendo sobre el atentado y la actuación de cada uno de los responsables en poder haber hecho algo para evitarlo, .... Más asco me dan algunas instituciones. Si antes tenía mis dudas, hoy las he despejado. Es triste saberse integrado en un sistema político corrupto y sin intención de protegernos. Me da asco el gobierno español y todos los parlamentarios que lo apoyan y pactan con él. Me dan asco los gobernantes autonómicos catalanes que con el víctimismo tapan sus trampas y corruptelas. Me parece asqueroso que todxs quieran colgarse la medallita cuando los que sufren las consecuencias, por que han muerto o por que viven en Barcelona, son las personas realmente afectadas a las que hay que velar, cuidar y proteger. Nadie habla de los muertos, de las ayudas a sus familias, de los heridos y sus secuelas, de soluciones para evitar atentados.Todo es guerra de banderas y crestones, de quien se reparte la pasta y como y modelitos de alta costura de riguroso luto, para salir en la foto. Iros todxs a la mierda!!, y sobretodo lxs que le dais a la lengua sin saber toda la verdad, apoyando tesis periodísticas de amarillo y trasnochado color. A muchxs de vosotrxs os vendría bien vivir una experiencia como esta de cerca para despertaros y daros un poquito de luz. No soy Monárquico, no soy de Podemos, no soy Nacionalista, no soy ni católico ni musulmán, soy antirreligioso. Soy nacido en Barcelona, mi credo son los Derechos Humanos, odio la falsedad, soy homosexual y me dan asco, mucho asco, las personas racistas. Creo un poco todavía en la humanidad, aunque cada vez menos. Y además desde hace un año soy parte del colectivo de personas con movilidad reducida. Buen día a todxs a lxs que no les guste, con borrarse la lista es suficiente. De algunos ya me encargo yo. Bocazas, oportunistas, buceadores sin argumento, predicadores en nombre de un dios, a tomar vientos. CXA

Ultimos trabajos de Xavier Gascó. 2017.




A Barcelona, ​​la meva ciutat natal. TAMBIEN EN CASTELLANO
Benvolguda ciutat, t'he estimat sempre encara que de vegades em vaig enfadar amb tu i com l'amant despreciat et vaig abandonar i em vaig lliurar a altres ciutats, altres cultures i països ... Però torno sempre al teu costat.
Fa un any vaig tornar de la meva última fugida, 11 anys després, vaig arribar ferit de mort i sense alè, enfonsat i trencat, vaig tornar a trucar a la porta i em vas obrir, em vas guari tot aquest temps. M'has perdonat i has tornat a acceptar-me.
Avui tu has patit un cop molt dur, els teus carrers, entre ells, el teu més entranyable, Les Ramblas, han estat ultratjades i banyades en sang, el terror, els plors i la mort han estat per un moment el seu terriple escenari. Avui, com en altres ocasions amb altres armes i ideologies, els teus ciudadanxs i visitants han viscut el pànic i jo he estat aquí. No vaig a anar-me'n, no vaig a deixar-te sola. Tu sempre seràs el meu origen i el meu bressol i vull compensar-te. Estic en deute amb tu i ho vaig a pagar amb escreix. Et defensaré, et cuidaré i et rendiré tribut. Sigui estranger o nascut en el teu bressol, maleiré i perseguiré a qui et humiliï i et maltracti i també gaudiré amb tu. T'estimo Barcelona i encara que et irriti vegades, per tu donaria la meva vida que, dit sigui de pas, te la dec. No vull esmentar a ningú, ni als i les buenxs ni als i les malxs, ni als i les culpables ni als i les ajusticiadxs ,. .. només parlo a tu, per què tu sempre has estat i seràs fidel a qui t'estima i et respecta i és que la teva Barcelona !! t'ho mereixes tot !!. T'estimo Barcelona meva. Jo no em sento Europeu, no em sento Espanyol, no em sento Català, ... Avui i a partir d'avui per a mi sóc només Barcelonès. Com tu, per a mi, cap.
Barcelona, mi ciudad natal.
Querida ciudad, te he amado siempre aunque a veces me enfadé contigo y como el amante despechado te abandoné y me entregué a otras ciudades, otras culturas y países... Pero regrese siempre a tu regazo.
Hace un año regresé de mi última huída,11 años después, llegué herido de muerte y sin aliento, hundido y roto, volví a llamar a tu puerta y me abriste, me curaste y me mimaste todo este tiempo. Me has perdonado y has vuelto a aceptarmé.
Hoy tu has sufrido un duro golpe, tus calles, entre ellas, tu más entrañable avenida de Las Ramblas, han sido ultrajadas y bañadas en sangre, el terror, el llanto y la muerte han sido por un momento su escenario. Hoy, como en otras ocasiones con otras armas e ideologías, tus ciudadanxs y visitantes han vivido el pánico y yo he estado aquí. No voy a irme, no voy a dejarte sola. Tu siempre serás mi origen y mi cuna y quiero compensarte. Estoy en deuda contigo y la voy a pagar con creces. Te defenderé, te cuidaré y te rendiré tributo. Sea extranjero o nacido en tu cuna, maldeciré y perseguiré a quien te humille y te maltrate y también gozaré contigo. Te amo Barcelona y aunque te irrite a veces, por ti daría mi vida que, dicho sea de paso, te la debo. No quiero mencionar a nadie, ni a lxs buenxs ni a lxs malxs, ni a lxs culpables ni a lxs ajusticiadxs,. .. solo hablo a ti, porqué tu siempre has sido y serás fiel a quién te quiere y te respeta y es que tu Barcelona !!te lo mereces todo!!. Te amo Barcelona mía. Yo no me siento Europeo, no me siento Español, no me siento Catalán, ... Hoy y a partir de hoy para mi soy solo Barcelonés. Como tu, para mi, ninguna.

Gracias Juanito Juanito. Como persona y como artista gráfico comparto el trabajo y la reacción de este colega. Todxs deberiamos reaccionar. Hay muchos seres humanos sufriendo esta barbarie.

CARTA A MI SILLA DE RUEDAS

Lo nuestro amiga empezó y fue por necesidad, te busqué y te llevé conmigo ya que  sin ti no hubiera podido moverme, ... y aprendimos a convivir, día tras día.ad Contigo he conocido, sufrido y valorado el sacrificio que supone estar esclavizado a ti, depender de ti, vivir contigo.
También he aprendido a vivir con más calidad de vida.
Hoy salgo y entro de tu regazo a voluntad, te dirijo y te manejo con destreza, eres para mi una magnífica  herramienta, pero ahora quiero más.  Me has enseñado mucho y he aprendido mucho de ti, y contigo. Casi me has embrujado. Llegue a pensar que, como a muchxs que padecen algún grado de movilidad reducida les ocurre, solo tu serías  mi único modo de desplazamiento de por vida. Al tiempo,  y de golpe me apareció una alternativa, caminar, poder moverme y desplazarme de otra forma. Las prótesis han llegado a mi vida y voy a serte infiel. Quiero probarlas y probarme, quiero sentir esa nueva forma de desplazarme, quiero vivir intensamente esa nueva relación.
Querida silla, te querré siempre y te tendré siempre respeto, tu fuiste la primerad y eso jamás lo olvidaré. Te pido que me dejes intentarlo y si funciona, que ese es mi deseo, que aprendamos a convivir los tres en fantastica armonía, os necesito a las dos y os quiero tener comigo. Por cierto voy a mejorar tus prestaciones y colocarte un pequeño motor, creo que nos lo merecemos ambos. Te quiero. (Es una carta a mi silla de ruedas y estará dentro de mis memorias de un diabético. Dame tu opinión por favor)