A Barcelona, ​​la meva ciutat natal. TAMBIEN EN CASTELLANO
Benvolguda ciutat, t'he estimat sempre encara que de vegades em vaig enfadar amb tu i com l'amant despreciat et vaig abandonar i em vaig lliurar a altres ciutats, altres cultures i països ... Però torno sempre al teu costat.
Fa un any vaig tornar de la meva última fugida, 11 anys després, vaig arribar ferit de mort i sense alè, enfonsat i trencat, vaig tornar a trucar a la porta i em vas obrir, em vas guari tot aquest temps. M'has perdonat i has tornat a acceptar-me.
Avui tu has patit un cop molt dur, els teus carrers, entre ells, el teu més entranyable, Les Ramblas, han estat ultratjades i banyades en sang, el terror, els plors i la mort han estat per un moment el seu terriple escenari. Avui, com en altres ocasions amb altres armes i ideologies, els teus ciudadanxs i visitants han viscut el pànic i jo he estat aquí. No vaig a anar-me'n, no vaig a deixar-te sola. Tu sempre seràs el meu origen i el meu bressol i vull compensar-te. Estic en deute amb tu i ho vaig a pagar amb escreix. Et defensaré, et cuidaré i et rendiré tribut. Sigui estranger o nascut en el teu bressol, maleiré i perseguiré a qui et humiliï i et maltracti i també gaudiré amb tu. T'estimo Barcelona i encara que et irriti vegades, per tu donaria la meva vida que, dit sigui de pas, te la dec. No vull esmentar a ningú, ni als i les buenxs ni als i les malxs, ni als i les culpables ni als i les ajusticiadxs ,. .. només parlo a tu, per què tu sempre has estat i seràs fidel a qui t'estima i et respecta i és que la teva Barcelona !! t'ho mereixes tot !!. T'estimo Barcelona meva. Jo no em sento Europeu, no em sento Espanyol, no em sento Català, ... Avui i a partir d'avui per a mi sóc només Barcelonès. Com tu, per a mi, cap.
Barcelona, mi ciudad natal.
Querida ciudad, te he amado siempre aunque a veces me enfadé contigo y como el amante despechado te abandoné y me entregué a otras ciudades, otras culturas y países... Pero regrese siempre a tu regazo.
Hace un año regresé de mi última huída,11 años después, llegué herido de muerte y sin aliento, hundido y roto, volví a llamar a tu puerta y me abriste, me curaste y me mimaste todo este tiempo. Me has perdonado y has vuelto a aceptarmé.
Hoy tu has sufrido un duro golpe, tus calles, entre ellas, tu más entrañable avenida de Las Ramblas, han sido ultrajadas y bañadas en sangre, el terror, el llanto y la muerte han sido por un momento su escenario. Hoy, como en otras ocasiones con otras armas e ideologías, tus ciudadanxs y visitantes han vivido el pánico y yo he estado aquí. No voy a irme, no voy a dejarte sola. Tu siempre serás mi origen y mi cuna y quiero compensarte. Estoy en deuda contigo y la voy a pagar con creces. Te defenderé, te cuidaré y te rendiré tributo. Sea extranjero o nacido en tu cuna, maldeciré y perseguiré a quien te humille y te maltrate y también gozaré contigo. Te amo Barcelona y aunque te irrite a veces, por ti daría mi vida que, dicho sea de paso, te la debo. No quiero mencionar a nadie, ni a lxs buenxs ni a lxs malxs, ni a lxs culpables ni a lxs ajusticiadxs,. .. solo hablo a ti, porqué tu siempre has sido y serás fiel a quién te quiere y te respeta y es que tu Barcelona !!te lo mereces todo!!. Te amo Barcelona mía. Yo no me siento Europeo, no me siento Español, no me siento Catalán, ... Hoy y a partir de hoy para mi soy solo Barcelonés. Como tu, para mi, ninguna.

No hay comentarios: